Historia del Pesol Garrofal

Historia

Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del s. XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña, la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona des de la meitat de l'hivern. Les referències perduren durant els segles XIX i XX. Durant els anys trenta, hi ha constància del vigor de la producció de pèsols i de l'exportació d'aquest producte a França.

A Llavaneres es conrea l'anomenat Pèsol Garrofal, la presència d'una varietat del qual en els camps de garrofals es considera que va propiciar una adaptació específica a la zona. El seu principal tret diferenciador és la seva gran dolçor. Es sembra cap al mes d'octubre en terrenys silicis i arenosos. La llavor que es fa servir, la produeixen els mateixos pagesos de la vila. Pels voltants de març comença la collita, que s'allarga durant un o dos mesos. Una de les aspiracions que ens poden fer més amè el nostre pas per aquest món és la de menjar bé. Aquells a qui ens mou aquest interès, noble i senzill alhora, ens agrada que la base que fonamenta qualsevol cuina, el producte, sigui bo. I, si pot ser, que sigui el més bo. Així, si tenim al nostre abast un producte de qualitat, rodó, que no té rival, no n’anirem a buscar cap altre. Ara bé, aquesta aspiració de menjar bé és difícil de sostenir des de l’ ingenuïtat, des de l’acceptació entusiasta i bocabadada de qualsevol proposta que ens presenti al davant algun restaurador més murri que cuiner, que margini la qualitat de la matèria primera, del producte, en favor del seu marge de benefici. El gran enemic de l’aspiració de menjar bé és el gat per llebre. Un gat per llebre, encara que s’hagi volgut disfressar entremig de sofregits i de picades, sempre serà una proposta fallida, contrària als interessos del cuiner, del client i de la restauració del país. Un paladar educat en el bon gust, que aspiri a un mínim de felicitat i d’intel·ligència, no mereix que li presentin segons quins pèsols. El pèsol garrofal de l’Horta Marcó, autèntic pèsol garrofal de Llavaneres, està a l’alçada dels paladars que aspiren a alguna cosa més que a menjar pèsols, simplement. Per als paladars per a qui l’acte de menjar no és només una simple qüestió fisiològica que es resol amb quatre queixalades sinó que volen alguna cosa més. Aquesta alguna cosa més, per a molts intangible, en d’altres provocarà un plaer refinat, sumptuós, fins i tot –ja ens perdonareu- voluptuós. Aquestes quatre línees, però, només són unes paraules per convidar-vos a provar la nostra obra. No us penseu que el seu ànim és vestir un producte perquè el nostre pèsol, gràcies a Déu, es pot presentar ben despullat. És el que tenen els productes que s’avalen per si sols. Tasteu-los i ja ens ho sabreu dir.

Inscripción del Registro General de la Agencia de Protección de Datos. Copyright © 2008/2009 - Todos los derechos